Francesco de Redi

Francesco Redi (1626-1697) va ser un important metge, naturalista i filòleg italià del segle XVII.  Com la majoria d'artistes i cientifics de la época, Redi va rebre el patronatge de la familia Medici a Florencia, on treballava de metge per a la cort.  És famós principalment pels seus esforços per a aconseguir desprovar la teoria de la generació espontània. Per a aconseguir-ho, va crear aquest experiment:

Per desgràcia, el seu experiment va tenir el problema de que només funcionava a vegades. Ell fou incapaç de explicar per què a vegades apareixien cucs al pot tancat hermeticament, així que la teoria de la generació espontània va seguir intacta.  Amb els nostres coneixements actuals, ara sabem que això era per què els trossos de carn que Redi utilitzava prodrien haver set contaminats abans de ser aïllats.  També va demostrar que els efectes del verí podien estar relacionats amb el mos d'una serpent, cosa contraria a la creença popular.

Louis Pasteur

Louis Pasteur (1822-1895) va ser un químic francés que va fer importants contribucions en aquest camp, principalment la pasteurització, que porta el seu nom.

Ens interesa principalment per què va aconseguir desprovar la teoria de la generació espontània després de més de dos mil anys. Ho va aconseguir posant brou a un recipient amb coll llarg, bullint el brou i després calentant el vidre per a alterar la forma del coll, impedint així l'entrada de microorganismes, els quals es depositaven al coll. A més, va demostrar que ells eren els causants d'aquella suposada generació amb el fet de que si girava el recipient fins que el brou toqués els microorg., el brou més tard s'infectava.

Lazzaro Spallazoni i John Tuberville Needham

Lazzaro Spallanzani (1729-1799) va ser un naturalista i sacerdot católic.

John Tuberville Needham (1713-1781) també ho va ser.

Aquests dos naturalistes varen tenir una gran rivalitat que va començar amb un experiment de Needham. En aquest, ell agafava un brou i el calentava, deixant-lo a l'aire lliure. Després d'un temps, hi va observar colonies, així que això provava la teoria de la generació espontània.

Spallanzani, no massa convençut, va replicar l'experiment, però en un dels seus intents, va tapar el recipient on es trobava el brou. En el recipient tapat no hi aparegueren colònies, però això no va ser considerat com prou prova per alguns, així que la teoria de la generació espontània una altra vegada seguia intacta.

Jan Baptist Van Helmont

Jan Baptist Van Helmont (1580-1644) va ser va ser un químic, filòleg, metge i fisiòleg nascut a Bruseles. Va estudiar vàries branques científiques, i es dedicà a viatjar per Suïssa, Itàlia, França i Inglaterra. Es va casar al 1609 i a partir d'aquell moment va començar a centrar-se només en la química.
Apart de la seva defensa de la teoria de la generació espontània, Helmont també va ser rellevant pel seu descobriment del diòxid de carboni expulsat per les plantes i per introduir la paraula "gas" en el vocabulari cientific.

Proves paleontològiques de la deriva continental.

La Deriva Continental

La teoria de la deriva continental d'Alfred Wegener fou formulada al 1912 i defén que al llarg de l'història de la Terra, els continents s'han anat desplaçant a una velocitat imperceptible pels humans.

Per a demostrar això, es va basar entre altres coses, en certes proves paleontològiques de les que ara parlarem.

Proves Paleontològiques

La paleontologia es la ciència que s'encarrega d'estudiar els fòssils, i abans de la teoria de Wegener, va tenir bastants problemes per a explicar coses com per què es trobaves fòssils de les mateixes espècies a llocs tant distants com Sudamèrica i Àfrica o Australia i l'Antàrtida. Per sort, la teoria de la deriva continental els va aportar una resposta bastant convincent: Els continents s'han anat desplaçant al llarg del temps i en el passat, alguns varen estar junts, permetent als animals que en el futur serien fòssils anar d'un a l'altre.

Aquestes són algunes de les proves que es van donar:

Com es pot observar a la imatge, s'han trobat evidencies fòssils de les mateixes espècies a llocs molt separats. Aquestes evidències no es poden explicar com a migracions naturals, ja que es bastant improbable que un rèptil terrestre de no més de tres metres aconseguís creuar el Pacífic per a arribar a Àfrica des de Sudamèrica.

Alfred Wegener

Proves Paleoclimàtiques.

Aquest tipus de proves són aquelles que es basen en l'estudi de les roques trobades a certs llocs però que pertanyen a altres climes.

Gràcies a aquestes proves el geofísic i meteoròleg Alfred Wegener va proposar que segles abans tots els continents estaven junts i que formaven un sol continent, Pangea.

Alfred va aconseguir demostrar-ho gràcies a proves que aclarien que a diversos continents es varen sofrir fenomens climatològics, en aquell cas, una glaciació, a la mateixa època. 

Els estudis dels fòssils ens mostren que zones que actualment tenen un clima tropical o subtropical, varen estar situades més al sud en el passat i que tenien un clima molt més fred. Aquestes proves varen ser una de les més importants per a Wegener gràcies als seu coneixements meteorològic.

Tectònica de plaques

Presentació

Bon dia camarades!

Som n'Asma Allouch, na Julia Monge, na Natalia Romero i en Juan Serra de primer de batxillerat de l'IES Balàfia.

La idea d'aquest blog es donar a conèixer les nostres investigacions que anem fent durant el curs. Esperem que aprengueu sobre la ciència igual que nosaltres i que vos ho passeu molt bé!